En pocs dies es celebra el Sonar a Barcelona. Tinc molt bon record de les dues vegades que he anat (ara ja fa uns quants anys, la veritat). Recordo amb especial carinyo el concert que va oferir Björk el 2003. Tot i que ja tenia editat Vespertine, va repassar molts del éxits de Homogenic. Veure Joga, Hyperballad o All is full of love en directe... tremendo!!! Em deixo (em sap greu, però si, és per mi!) dos videos de l'actuació; un explosiu Pluto i la preciosa All is full of love.
Com passa el temps... |
|||
El que us porto avui és un caramel! Des que vaig descobrir el disc The Complete a Cappella Works (1991-2001) d'Eric Whitacre que estic enamorat de la seva música. Afortunadament pels seus seguidors, és un home connectat a les noves tecnologies i podem anar seguint el que fa a través del seu blog (SoaringLeap.com). És al seu blog on ell mateix ha comentat un video que ha fet el Kammerkoret NOVA a partir de la seva fantàstica peça Water Night (Text d'Octavio Paz que podeu trobar traduït al castellà). Una delícia!
|
|||
Björk va arribar al 2001 carregada d'éxits. El 2000 va protagonitzar i composar la banda sonora (que ella mateixa cantava) de la pel·lícula Dancer in the Dark i al 2001, el seu disc Vespertine va arribar al lloc 1 dels discs més venuts a Espanya (numero 8 a UK i 19 a US Billboard). Vespertine va ser un disc atípic, no tenia els himnes techno que hi havia a Homogenic ni les cançons més o menys comercials de Debut o Post. Va ser un disc bastant més íntim de concepció i molt més elaborat pel que fa a la música. La utilització de samplers en la creació dels ritmes, la multitud de petites cèl·lules melòdiques superposades i la utilització constant del cor creaven un paissatge musical fascinador. I, és clar, per sobre de tot aquest món, la maravellosa veu de Björk. Va ser un gir inesperat en la seva carrera musical i després d'aquest disc hi havia la incògnita de quin seria el següent pas de Björk. Amb que ens sorprendria aquesta vegada? Durant el 2003 es van fer moltes especulacions sobre el nou disc. Inclús havia sortit algun títol després desestimat.
I llavors, el 2004, va arribar Medúlla i va sorprendre a tothom una vegada més. Björk va abandonar els ritmes orgànics de Matmos i les línies infinites de sinte per fer un disc, gairabé, enterament a capella, és a dir, fent servir només la veu humana. Només hi surten tres instruments en moments molt determinats que no són la veu: un sintetitzador, un piano i un gong. Tota la resta de sons que sentim en els temes de l'àlbum són veus, ja sigui gravades tal qual o editades després amb efectes per tal de canviar el timbre. També s'utilitzen vàries tècniques vocals que us explicaré ara. El Beatbox consisteix en la imitació d'una base rítmica, en aquest cas bateria i baix, a través de la veu. Un dels especialistes en el beatboxing convidats per Björk va ser el mític Rahzel. El podeu veure en acció en aquest video:
Una altra tècnica molt espectacular (i una mica desconeguda per les nostres terres) són els cants harmònics o guturals. Hi ha diverses tècniques (1) (2) però totes elles fan servir la veu modificant la nota fonamental per fer sonar més harmònics. Així, alguns cantants aconsegueixen cantar dos notes a la vegada! La cantant especialista a Medúlla és Tanya Tagaq Gillis que podem veure en acció al següent video:
I el millor video pel final; podreu veure les dues tècniques vocals abans comentades juntament amb l'acompanyament d'un petit cor. Un moment especial és cap al final, al minut 11:10, en el que veureu tots aquests recursos al servei d'una cançó preciosa: Pleasure is all mine. I tot en directe, com diuen, sin trampa ni carton. Virtuositat vocal i creativa en estat pur!
El disc, tot i que no ser gens ni mica comercial va arribar al lloc 14 de la US Billboard, va ser numero 9 de la UK Albums Chart, així com numero 1 a varis paisos (Estonia, França, Islandia...). Inclús, al nostre país, va arribar a ser el 6è album més venut! (Wikipedia)
Si vols saber més:
Björk Medúlla documentary (1) (2) (3) (4) (5) Medúlla a la Wikipedia |
|||
Aquests dies tinc més temps lliure i estic aprofitant per fer una de les coses que més m'agrada; escoltar música! I un dels cd's que estic redescubrint és Medúlla (2004) de Björk.
Tot i que menys conegudes que les il·lusions visuals, també existeixen les il·lusions acústiques i l'escala Shepard és l'equivalent sonor a l'escala de Penrose. Roger Shepard, psicòleg de la Universitat d'Stanford i investigador de com el cervell reacciona davant d'il·lusions óptiques, acústiques, jocs matemàtics, etc... va descobrir l'efecte acústic que anomenà amb el seu cognom; Escala Shepard. Abans d'explicar en què consisteix escoltem un exemple de l'escala de Shepard.
Quan hagueu acabat d'escoltar el video torneu-lo a posar i... voilà! Semblarà que continua ascendint, tot i que sabem que sona el mateix to del principi. La il·lusió s'aconsegueix superposant la mateixa nota en vàries octaves (per exemple do1, do2, do3, do4 i do5). El volum és diferent en cada registre; molt fort en els registres centrals i més fluix en els extrems. Quan fa la següent nota (re) els volums canvien de la mateixa manera, els centrals més forts i els extrems més fluixos i així continua fins que es fan totes les notes de la octava. En aquest exemple hi ha fins a 6 notes a l'hora, però quantes més sonen l'efecte sona més real. Això es degut a que cada cop que sona una nota (o millor dit, conjunt de notes) el nostre cervell rep una informació que és ambigua, unes notes que sonen més i unes altres que sonen menys, però són la mateixa nota! Això fa que quanta més informació hi hagi més ambigüitat i més real és l'efecte. Un altre exemple d'il·lusió òptica derivat de l'escala Shepard és l'inquietant glissando Shepard-Risset, descobert pel compositor Jean-Claude Risset a partir de l'escala de Shepard. En comptes de fer salts de to o semitó entre nota i nota, el moviment és continu, un glissando, creant un efecte molt espectacular.
Per saber més sobre l'escala Shepard segueix aquests enllaços:
Shepard tone (anglès) |
|||
Categories
