Acompanyament pianístic
Poder acompanyar una coral o un cantant llegint una partitura amb la melodia i el xifrat (ja sigui l'americà o l'occidental) és una necessitat (i moltes vegades una mancança) que tenen molts professors de música. Es veuen totalment colapsats en veure que no hi ha res escrit!!
Els pianistes de conservatori estudien molts anys les partitures tal qual, arribant a fer, en els últims anys, estudis de Rachmaninov o Liszt amb milions de notes i a una velocitat de vertigen... Però és llavors quan els hi posen una partitura en la que es repeteix tota l'estona un esquema tan fàcil com
C | F | G | C
quan es veuen, literalment, en calces... Ningú els hi ha donat cap recurs per poder acompanyar una melodia quan no està escrit l'acompanyament.
Des d'aquesta pàgina web us intentaré donar un cop de mà, explicant i proposant exercicis. No us penseu pas que és un mètode absolutament pensant, ni que això substituirà un professor... Aquests apunts són fruit de la meva pròpia experiència a l'hora d'aprendre i de, posteriorment, les classes que he fet a professors. Crec que un professor és imprescindible per poder aprofundir cada concepte i viure'l de manera pràctica que, potser, és el més difícil de tot plegat.
En tot cas, també crec en la investigació, en l'autoaprenentatge i en les ganes de superar-se a un mateix... Comencem doncs, aquests apunts d'acompanyament pianístic !
Acords tríades
Els acords tríades són els més senzills; estan formats per dues terceres superposades a una nota. Depèn de la distància entre les terceres tenim un tipus d'acord o un altre. Abans, però, d'estudiar els tipus d'acords aprendrem el xifrat americà o absolut.
El xifrat absolut associa cada nota amb una lletra majúscula del abecedari de la següent manera:
| A | B | C | D | E | F | G |
| la | si | do | re | mi | fa | sol |
Així, en xifrat absolut, per indicar que un acord és Major només cal posar la lletra de la fonamental de l'acord i l'alteració (si s'escau).
Per indicar que un acord és menor podem fer servir la lletra m minúscula o el símbol menys (-) al costat de la lletra que indica la fonamental.
Per indicar que un acord és Augmentat posem un més (+) o aug al costat de la lletra.
Finalment, per indicar que un acord és disminuït posem el símbol grau (º) o dim
Realització amb acords tríades
La realització bàsica d'un xifrat passa per dominar la continuïtat harmònica (com s'enllacen els acords entre ells) i per estudiar diversos patrons rítmics segons l'estil en que s'acompanya. En aquesta primer contacte amb la realització d'un xifrat utilitzarem un ritme senzill per tal de donar prioritat a la continuïtat harmònica.
Comencem amb uns quants consells a l'hora de realitzar una partitura:
- Una bona disposició pianística per començar seria tocar les tres de l'acord a la mà dreta i la fonamental a la mà esquerra (en realitat estem tocant quatre notes, duplicant la fonamental). La disposició de les notes de la mà dreta és lliure.
-Tots els acords es presenten en estat fonamental (amb la tònica de l'acord al baix).
-Els acords han de fer el mínim moviment possible, pensant les tres notes de la mà dreta com si fossin veus. Així si a la veu superior tenim un sol i és nota comú amb els següent acord, la mantindrem a la mateixa veu.
Amb aquests petits consells ja podem començar amb un exemple real. Provarem amb un fragment de la cançó “Jo sóc el teu amic” de Els Pets:
Seguint les indicacions abans donades una possible realització seria:
Tot i que més endavant estudiarem patrons de ritmes que depenen de l'estil, ara farem servir un de molt fàcil per tal que sigui una mica més interessant la nostra realització:
Per tant podria quedar així:
Per portar aquesta realització més lluny podríem practicar el mateix ritme però partint d'una altra posició de la mà dreta. Per exemple:
Acords quatríades
Els acords tríades són la base de qualsevol realització. De fet, hi ha estils de música en els que només es fan servir aquesta classe d'acords. Però si volem anar un pas més enllà i explorar noves sonoritats haurem de fer servir els acords de quatre notes, els acords quatríades.
Els acords quatríades els podem classificar per el tipus d'acord tríada més la setena.
Teòricament existeixen més acords (dim + 7a M, per exemple), però només expliquem els que surten de la superposició de 3 terceres consecutives a partir de cadascuna de les notes de les quatre escales que coneixem (Major, menor natural, menor melòdica i menor harmònica).
El xifrat és una mica més complex però deriva del que fem servir pels acords tríades afegint el xifrat de la 7a. Quan la setena és Major s'afegeix Maj7 i quan la setena és menor només s'afegeix un 7. Respecte a això hi ha dues excepcions:
L'acord mig disminuït: es xifra com si fos un acord menor amb 7m i llavors és xifra la 5 dism posant un b5 entre parèntesi.
L'acord format per un aug+7M es xifra com si fos un acord Major amb 7M i llavors es xifra la 5aug posant #5 entre parèntesi.
Sobre aquests acords hi ha moltes variants que estudiarem més endavant però per ara podem fer aquest quadre resum:
