La realització bàsica d'un xifrat passa per dominar la continuïtat harmònica (com s'enllacen els acords entre ells) i per estudiar diversos patrons rítmics segons l'estil en que s'acompanya. En aquesta primer contacte amb la realització d'un xifrat utilitzarem un ritme senzill per tal de donar prioritat a la continuïtat harmònica.
Comencem amb uns quants consells a l'hora de realitzar una partitura:
- Una bona disposició pianística per començar seria tocar les tres de l'acord a la mà dreta i la fonamental a la mà esquerra (en realitat estem tocant quatre notes, duplicant la fonamental). La disposició de les notes de la mà dreta és lliure.
-Tots els acords es presenten en estat fonamental (amb la tònica de l'acord al baix).
-Els acords han de fer el mínim moviment possible, pensant les tres notes de la mà dreta com si fossin veus. Així si a la veu superior tenim un sol i és nota comú amb els següent acord, la mantindrem a la mateixa veu.
Amb aquests petits consells ja podem començar amb un exemple real. Provarem amb un fragment de la cançó “Jo sóc el teu amic” de Els Pets:

Seguint les indicacions abans donades una possible realització seria:

Tot i que més endavant estudiarem patrons de ritmes que depenen de l'estil, ara farem servir un de molt fàcil per tal que sigui una mica més interessant la nostra realització:

Per tant podria quedar així:

Per portar aquesta realització més lluny podríem practicar el mateix ritme però partint d'una altra posició de la mà dreta. Per exemple:
