L'escala Shepard

L'escala de PenroseL'escala de Penrose (mira el dibuix de l'esquerra) és una il·lusió òptica en la que trobem una escala que comencis per on comencis, pots baixar o pujar de manera infinita.

Tot i que menys conegudes que les il·lusions visuals, també existeixen les il·lusions acústiques i l'escala Shepard és l'equivalent sonor a l'escala de Penrose.

Roger Shepard, psicòleg de la Universitat d'Stanford i investigador de com el cervell reacciona davant d'il·lusions óptiques, acústiques, jocs matemàtics, etc... va descobrir l'efecte acústic que anomenà amb el seu cognom; Escala Shepard.

Abans d'explicar en què consisteix escoltem un exemple de l'escala de Shepard.

 

 

Quan hagueu acabat d'escoltar el video torneu-lo a posar i... voilà! Semblarà que continua ascendint, tot i que sabem que sona el mateix to del principi.

La il·lusió s'aconsegueix superposant la mateixa nota en vàries octaves (per exemple do1, do2, do3, do4 i do5). El volum és diferent en cada registre; molt fort en els registres centrals i més fluix en els extrems. Quan fa la següent nota (re) els volums canvien de la mateixa manera, els centrals més forts i els extrems més fluixos i així continua fins que es fan totes les notes de la octava.

En aquest exemple hi ha fins a 6 notes a l'hora, però quantes més sonen l'efecte sona més real. Això es degut a que cada cop que sona una nota (o millor dit, conjunt de notes) el nostre cervell rep una informació que és ambigua, unes notes que sonen més i unes altres que sonen menys, però són la mateixa nota! Això fa que quanta més informació hi hagi més ambigüitat i més real és l'efecte.

Un altre exemple d'il·lusió òptica derivat de l'escala Shepard és l'inquietant glissando Shepard-Risset, descobert pel compositor Jean-Claude Risset a partir de l'escala de Shepard. En comptes de fer salts de to o semitó entre nota i nota, el moviment és continu, un glissando, creant un efecte molt espectacular.

 

You are missing some Flash content that should appear here! Perhaps your browser cannot display it, or maybe it did not initialise correctly.

 

Per saber més sobre l'escala Shepard segueix aquests enllaços:

Shepard tone (anglès)
Can you find the hightest note? (anglès)
Demostració de l'efecte Shepard

Què, El nou musical

Últimament trobem moltíssim musicals a Barcelona. La gran majoria són franquiciats, és a dir, espectacles importats de fóra en el que l'únic producte català són els cantants. És per això que un producte com Què sigui tot un mèrit; escrit, composat i dirigit per gent d'aquí.

Què El nou musicalEls creadors són els mediàtics Manu Guix, Àlex Mañas i Àngel Llàcer (composició, text i direcció d'escena, respectivament). I la veritat és que els hi ha sortit un espectacle rodó. La història parla de 5 joves delinqüents que entren en un programa de conscienciació de valors. Tot i la bona voluntat del psicòleg els hi costarà molt deixar les agressions i les baralles tot i que, com es de suposar, aconsegueixen crear llaços d'amistat entre ells.

Tot i que la història és bastant típica (i els personatges bastant arquetípics), t'enganxa des del primer moment. En gran part per l'espectacular posada en escena; un edifici en el que la part de baix trobem els músics  (els reals) i la part de dalt i el davant de l'escenari és on transcorre l'acció. Els actors es mouen amb unes coreografies molt treballades i uns efectes de llum i projeccions molt encertats.

Però el que destaca per sobre de tot és la música i el treball de veu dels cantants. La música és vibrant, amb cinc músics dalt de l'escenari (bateria, baix, guitarra, piano i saxo) que sonen amb molta potència i 6 joves actors-cantants que canten fantàsticament.

No us el perdeu! 

Som Joves!  (en una promoció pel Canal 33)

Primer dia i Som Joves (gravació en directe al teatre)

Entrevista Àngel Llàcer i Manu Guix a todoMusicales.com 

 

El Conte de Nadal d'Amics de la Unió

El Conte de Nadal d'Amics de la Unió Triar el repertori per un concert sempre és una tasca difícil. Decidir quin és el repertori més adient pels diferents cors, que sigui exigent per ells però alhora que sigui assequible i interessant de fer... 

Per evitar fer el típic concert de nadales de cada any, a Amics de la Unió ens vam liar la manta al cap i vam decidir fer una cantat escenificada a partir de la història del Conte de Nadal, de Charles Dickens. Vam buscar vàries cantates i ens vam decidir per una d'Steve Pogson; Mister Scrooge.

Explica la famosa història d' Ebenezzer Scrooge, una persona que no li agrada el nadal i que només esta obsessionat en fer diners. La nit de Nadal se li apareix el seu antic soci, ara ja mort, Jacob Marley. Ell l'adverteix de com li anirà la vida si continua així. Llavors el visiten tres fantasmes; el del passat que li ensenya com èra ell de jove, el del present que li ensenya com el seu treballador Bob Cratchit celebra el Nadal i el del futur en el que veu que en el seu enterrament ningú està trist per la seva mort. Finalment, Scrooge, en veure tot això, s'adona del que representa el Nadal i canvia la seva manera de fer per tornar-se un home bo i generós. El Conte de Nadal d'Amics de la Unió

Un cop triat aquest conte clàssic va començar la feinada gran; fer els arranjaments pels cors, per la orquestra, pensar com repartíem els papers i quin cor feia què, l'escenografia i les llums (que se'n va encarregar Joan Vila) i, evidentment, assajar 30 minuts de música amb tres cors diferents (el Cor Jove, el Cor Mixt i els Petits Cantors), la  orquestra (d'alumnes de l'escola) i uns protagonistes (membres del cors) que cantaven i actuaven.

Veient el resultat final, l'esforç ha valgut molt la pena. Un espectacle d'uns 40 minuts d'un alt nivell amateur, amb un bon nivell musical i una posada en escena espectacular (èren prop de 80 persones a l'escenari! i una orquestra de 25 músics).

EDITAT: Ja hem penjat els videos. Els podeu veure a El Conte de Nadal d'Amics de la Unió (VIDEOS!)

Los Pinchos

Los PinchosEncara no havia tingut oportunitat de parlar de Los Pinchos, un grup de boleros que hem muntat uns quants amics vinculats a Amics de la Unió. El grup està format per Maria Illa, Oriol Hernández, Miguel del Hoyo, Lluís Simon i David Gómez (jo mateix) i, tot i que l'estil principal són els boleros, també fem altres temes que ens venen de gust, com Luces de Bohemia o El Talismán.

La formació inclou baix (Oriol), piano (David), percussió i veus i una de les coses més divertides del grup és que els tres cantants (la Maria, el Lluís i el Miguel) es van turnant a l'hora de cantar i quan no canten, es reparteixen els altres instruments, ja sigui el djambé, les maraques o el que sigui. Si és que són uns cracks!

Gràcies a la Montse Trisan vam tenir el nostre primer bolo a St. Andreu, en una residència d'avis (quin millor públic per estrenar-se!!). Hem penjant alguns videos al Youtube i al nostre blog podeu estar informats de tot el que passa.

Com a mostra Contigo en la distancia. Viva Los Pinchos!

Contingut sindicat