Diumenge passat (7 de febrer de 2010) vam fer el concert de professors de primària i secundària al Palau de la Música organitzat per l'ACCAT.
Des de fa un parell d'anys que ajudo a la gent de l'ACCAT a preparar uns dossiers i uns tallers pels professors de secundària que ens han portat a donar voltes per mitja Catalunya. Arreu on hem anat hem trobat gent fantàstica i amb moltes ganes de fer coses i és per això que quan em van proposar dirigir un cor format per professors no ho vaig pensar ni mig segon... SI!
150 professors es van apuntar a la proposta i, la veritat, és que ha estat una experiència fantàstica!
Vam cantar sis peces, dues de la nova cançó, dues de tradicionals catalanes i dues de modernes i vam comptar amb en Joan Vila Jover al piano i Lluís Martínez al saxo.
Com a mostra del concert aquí teniu la Dama d'Aragó en un arranjament fet expressament per la ocasió:
Si voleu la partitura us la podeu descarregar en aquest enllaç.
Podem trobar al youtube molta gent que grava pistes separades i després les
junta per aconseguir tots els instruments-veus d'una cançó. Un exemple
és el del megacrack Dani Morales
Però cap al maig passat, va començar una d'aquelles aventures que canvien la forma en com és fa música. Ja no es tracta d'una persona que grava tota les parts, sino de demanar a persones de tot el món que gravin una veu per juntar-les després.
Eric Whitacre, una de les personalitats mes atraients del món coral internacional, va descobrir que hi havia molta gent que, de manera espontànea, gravava alguna de les veus de les seves peces i ho penjava al youtube. Va decidir fer una crida a tota la gent que segueix el seu blog i va demanar voluntaris per gravar les parts d'una de les seves peces, Sleep. El resultat va ser espectacular; 116 persones de tot el món cantant en aquest video:
Després d'aquest experiment ha tornat a llençar una nova proposta, ara per gravar el Lux Arumque. Aquesta vegada amb unes instruccions molt precises de com fer-ho. Segur que torna a ser un èxit!
Comença un nou curs i un nou projecte per l'ACCAT. Aquest any s'ha canviat el format i en comptes de preparar un dossier pels alumnes i fer uns tallers ens hem centrat en els professors (tant de primària com de secundària).
I és que ells seran els protagonistes, ja que formaran un cor de 150 professors d'arreu de Catalunya. Vaya corazo! Hem preparat un petit repertori amb cançons tradicionals catalanes, de la nova cançó i pop, i farem un concert al Palau de la Música al febrer. Dijous passat ja va vam fer el primer assaig i va anar prou bé! Moltes ganes de llegir i de cantar!
Si estàs interessat en apuntar-te a aquest fantàstic projecte segueix aquest link. Allà trobaràs tota la informació.
El que us porto avui és un caramel! Des que vaig descobrir el disc The Complete a Cappella Works (1991-2001) d'Eric Whitacre que estic enamorat de la seva música. Afortunadament pels seus seguidors, és un home connectat a les noves tecnologies i podem anar seguint el que fa a través del seu blog (SoaringLeap.com).
És al seu blog on ell mateix ha comentat un video que ha fet el Kammerkoret NOVA a partir de la seva fantàstica peça Water Night (Text d'Octavio Paz que podeu trobar traduït al castellà). Una delícia!
Aquests dies tinc més temps lliure i estic aprofitant per fer una de les coses que més m'agrada; escoltar música! I un dels cd's que estic redescubrint és Medúlla (2004) de Björk.
Björk va arribar al 2001 carregada d'éxits. El 2000 va protagonitzar i composar la banda sonora (que ella mateixa cantava) de la pel·lícula Dancer in the Dark i al 2001, el seu disc Vespertine va arribar al lloc 1 dels discs més venuts a Espanya (numero 8 a UK i 19 a US Billboard).
Vespertine va ser un disc atípic, no tenia els himnes techno que hi havia a Homogenic ni les cançons més o menys comercials de Debut o Post. Va ser un disc bastant més íntim de concepció i molt més elaborat pel que fa a la música. La utilització de samplers en la creació dels ritmes, la multitud de petites cèl·lules melòdiques superposades i la utilització constant del cor creaven un paissatge musical fascinador. I, és clar, per sobre de tot aquest món, la maravellosa veu de Björk.
Va ser un gir inesperat en la seva carrera musical i després d'aquest disc hi havia la incògnita de quin seria el següent pas de Björk. Amb que ens sorprendria aquesta vegada? Durant el 2003 es van fer moltes especulacions sobre el nou disc. Inclús havia sortit algun títol després desestimat.
I llavors, el 2004, va arribar Medúlla i va sorprendre a tothom una vegada més.
Björk va abandonar els ritmes orgànics de Matmos i les línies infinites de sinte per fer un disc, gairabé, enterament a capella, és a dir, fent servir només la veu humana. Només hi surten tres instruments en moments molt determinats que no són la veu: un sintetitzador, un piano i un gong.
Tota la resta de sons que sentim en els temes de l'àlbum són veus, ja sigui gravades tal qual o editades després amb efectes per tal de canviar el timbre. També s'utilitzen vàries tècniques vocals que us explicaré ara.
El Beatbox consisteix en la imitació d'una base rítmica, en aquest cas bateria i baix, a través de la veu. Un dels especialistes en el beatboxing convidats per Björk va ser el mític Rahzel. El podeu veure en acció en aquest video:
Una altra tècnica molt espectacular (i una mica desconeguda per les nostres terres) són els cants harmònics o guturals. Hi ha diverses tècniques (1)(2) però totes elles fan servir la veu modificant la nota fonamental per fer sonar més harmònics. Així, alguns cantants aconsegueixen cantar dos notes a la vegada! La cantant especialista a Medúlla és Tanya Tagaq Gillis que podem veure en acció al següent video:
I el millor video pel final; podreu veure les dues tècniques vocals abans comentades juntament amb l'acompanyament d'un petit cor. Un moment especial és cap al final, al minut 11:10, en el que veureu tots aquests recursos al servei d'una cançó preciosa: Pleasure is all mine. I tot en directe, com diuen, sin trampa ni carton. Virtuositat vocal i creativa en estat pur!
El disc, tot i que no ser gens ni mica comercial va arribar al lloc 14
de la US Billboard, va ser numero 9 de la UK Albums Chart, així com
numero 1 a varis paisos (Estonia, França, Islandia...). Inclús, al
nostre país, va arribar a ser el 6è album més venut! (Wikipedia)
Últimament trobem moltíssim musicals a Barcelona. La gran majoria són franquiciats, és a dir, espectacles importats de fóra en el que l'únic producte català són els cantants. És per això que un producte com Què sigui tot un mèrit; escrit, composat i dirigit per gent d'aquí.
Els creadors són els mediàtics Manu Guix, Àlex Mañas i Àngel Llàcer (composició, text i direcció d'escena, respectivament). I la veritat és que els hi ha sortit un espectacle rodó. La història parla de 5 joves delinqüents que entren en un programa de conscienciació de valors. Tot i la bona voluntat del psicòleg els hi costarà molt deixar les agressions i les baralles tot i que, com es de suposar, aconsegueixen crear llaços d'amistat entre ells.
Tot i que la història és bastant típica (i els personatges bastant arquetípics), t'enganxa des del primer moment. En gran part per l'espectacular posada en escena; un edifici en el que la part de baix trobem els músics (els reals) i la part de dalt i el davant de l'escenari és on transcorre l'acció. Els actors es mouen amb unes coreografies molt treballades i uns efectes de llum i projeccions molt encertats.
Però el que destaca per sobre de tot és la música i el treball de veu dels cantants. La música és vibrant, amb cinc músics dalt de l'escenari (bateria, baix, guitarra, piano i saxo) que sonen amb molta potència i 6 joves actors-cantants que canten fantàsticament.
No us el perdeu!
Som Joves! (en una promoció pel Canal 33)
Primer dia i Som Joves (gravació en directe al teatre)
Fa uns dies que ha estat publicat el nou disc del Cor Infantil Amics de la Unió. En aquesta ocasió es tracta d'un disc enterament dedicat a música religiosa per a veus blanques i orgue, en el qual, Josep Vila Jover (director), ha pogut comptar amb Vicenç Prunés i amb el recentment inaugurat orgue Josep Maria Ruera.
El disc presenta com a obra central la Missa Brevis (op.63 de 1959) de Benjamin Britten (1913-1976), una obra en quatre moviments de molta exigència per al cor. Especialment atractius són el Sanctus-Benedictus i el Agnus Dei.
També trobarem peces tan emblemàtiques de la música coral per a veus blanques, algunes d'elles a capella, com Salve Regina (Miklos Kocsar), Nigra Sum (Pau Casals) o Lift thine eyes (F. Mendelssohn).
Una iniciativa com aquesta no es gaire comú en el nostre entorn. Hi ha pocs cors infantils a Catalunya que treballin amb aquest nivell d'exigència i hi ha pocs que s'ensurtin amb la solvència que ho fa el Cor Infantil Amics de la Unió. Una vegada més, Josep Vila i les noies i els nois del cor s'han superat. Felicitats!
El podeu comprar en aquest enllaç per només 15 euros. Un bon regal per Nadal, que aviat el tindrem a sobre.
El passat cap de setmana (10 i 11 de maig) es va fer dues representacions de l'espectacular Carmina burana a l'Auditori de Granollers. Diversos cors de la Societat Corals Amics de la Unió vam tenir la oportunitat de participar en aquest espectacle, gairabé, 100% granollerí. I és que hi havia sobre l'escenari sis cors de granollers i un de Vic.
El Cor de Cambra del Vallès Oriental es va encarregar de les parts del Cor Piccolo, el Cor Infantil Amics de la Unió de les parts per cor de nens i la resta de cors va fer de tutti. El fet de que fós la versió de 2 pianos amb percussió no va fer desmereixer la espectacularitat de la cantata dirigida per Francesc Guillén.
Un projecte que ha permés que cors amateurs (com el Cor Mixt i el Cor Jove Amics de la Unió)) s'enfrontin amb una obra molt exigent vocalment i la puguin representar amb músics d'alt nivell en un auditori com el de Granollers.
Aquest, sens dubte, ha estat un projecte d'aquells que fan ciutat, que crea afició mitjançant la cultura i que va omplir dos dies seguits l'Auditori de Granollers amb les entrades exhaurides. Esperem que una iniciativa tan enriquidora per tots es pugui repetir!
Quantes vegades heu escoltat la La pastoreta? O La lluna i la pruna? A Musiquetes.cat podràs trobar aquestes cançons i moltes altres versionades per autors actuals del món pop i folk com Núria Lozano de La carrau, que ens presenta La lluna i la pruna;o com la La troba Kung-fu que versionen Muntanyes del Canigó amb el seu estil rumbero... i així fins a 22 cançons.
Com a valor afegit han editat totes les cançons amb una llicència Creative Commons. I que vol dir això? Que pots descarregar-te totes les cançons de manera gratuita i fer-ne l'ús que tu creguis convenient, sempre i quan esmentis els autors.
També està previst que durant el curs 2008-2009 pengin a la web una proposta educativa de treball a l'entorn de les cançons. Un gran projecte, sens dubte!
La història del Flautista d'Hamelin es ben coneguda per tothom: un poble pateix la invasió d'unes rates a la qual no troben solució. Però un dia apareix un flautista que s'ofereix per solucionar el problema utilitzant només la seva flauta a canvi d'unes quantes monedes d'or. I, efectivament, el flautista aconsegueix que totes les rates s'ofeguin al riu. Però llavors la gent del poble decideix no cumplir la seva part del tracte i no volen pagar al flautista. Ell decideix venjar-se i torna a fer servir la seva flauta, tot i que aquest cop no enganya a les rates; la fa servir per emportar-se tots els nens del poble. Els vilatans preguen perquè el flautista torni els nens demanant-li disculpes. Finalment el flautista es decideix a tornar els nens a les seves famílies.
El proper cap de setmana tenim una oportunitat inmillorable per disfrutar d'aquest conte amb el Cor Infantil Amics de la Unió i un petit grup instrumental sota la direcció de Josep Vila i Jover. Partint de la cantata de Günther Kretzschmar, Marta G. Otin (direcció d'escena) ha muntat tota una representació en la que es barreja teatre, música i titelles a parts iguals, oferint un espectacle molt divertit i adreçat a tota la família.
Aquests dies tinc més temps lliure i estic aprofitant per fer una de les coses que més m'agrada; escoltar música! I un dels cd's que estic redescubrint és Medúlla (2004) de Björk.
Els creadors són els mediàtics 
Fa uns dies que ha estat publicat el nou disc del 
burana a l'Auditori de Granollers. Diversos cors de la 
Quantes vegades heu escoltat la La pastoreta? O La lluna i la pruna? A 
La història del 
