En pocs dies es celebra el Sonar a Barcelona. Tinc molt bon record de les dues vegades que he anat (ara ja fa uns quants anys, la veritat).
Recordo amb especial carinyo el concert que va oferir Björk el 2003. Tot i que ja tenia editat Vespertine, va repassar molts del éxits de Homogenic. Veure Joga, Hyperballad o All is full of love en directe... tremendo!!!
Em deixo (em sap greu, però si, és per mi!) dos videos de l'actuació; un explosiu Pluto i la preciosa All is full of love.
Aquests dies tinc més temps lliure i estic aprofitant per fer una de les coses que més m'agrada; escoltar música! I un dels cd's que estic redescubrint és Medúlla (2004) de Björk.
Björk va arribar al 2001 carregada d'éxits. El 2000 va protagonitzar i composar la banda sonora (que ella mateixa cantava) de la pel·lícula Dancer in the Dark i al 2001, el seu disc Vespertine va arribar al lloc 1 dels discs més venuts a Espanya (numero 8 a UK i 19 a US Billboard).
Vespertine va ser un disc atípic, no tenia els himnes techno que hi havia a Homogenic ni les cançons més o menys comercials de Debut o Post. Va ser un disc bastant més íntim de concepció i molt més elaborat pel que fa a la música. La utilització de samplers en la creació dels ritmes, la multitud de petites cèl·lules melòdiques superposades i la utilització constant del cor creaven un paissatge musical fascinador. I, és clar, per sobre de tot aquest món, la maravellosa veu de Björk.
Va ser un gir inesperat en la seva carrera musical i després d'aquest disc hi havia la incògnita de quin seria el següent pas de Björk. Amb que ens sorprendria aquesta vegada? Durant el 2003 es van fer moltes especulacions sobre el nou disc. Inclús havia sortit algun títol després desestimat.
I llavors, el 2004, va arribar Medúlla i va sorprendre a tothom una vegada més.
Björk va abandonar els ritmes orgànics de Matmos i les línies infinites de sinte per fer un disc, gairabé, enterament a capella, és a dir, fent servir només la veu humana. Només hi surten tres instruments en moments molt determinats que no són la veu: un sintetitzador, un piano i un gong.
Tota la resta de sons que sentim en els temes de l'àlbum són veus, ja sigui gravades tal qual o editades després amb efectes per tal de canviar el timbre. També s'utilitzen vàries tècniques vocals que us explicaré ara.
El Beatbox consisteix en la imitació d'una base rítmica, en aquest cas bateria i baix, a través de la veu. Un dels especialistes en el beatboxing convidats per Björk va ser el mític Rahzel. El podeu veure en acció en aquest video:
Una altra tècnica molt espectacular (i una mica desconeguda per les nostres terres) són els cants harmònics o guturals. Hi ha diverses tècniques (1)(2) però totes elles fan servir la veu modificant la nota fonamental per fer sonar més harmònics. Així, alguns cantants aconsegueixen cantar dos notes a la vegada! La cantant especialista a Medúlla és Tanya Tagaq Gillis que podem veure en acció al següent video:
I el millor video pel final; podreu veure les dues tècniques vocals abans comentades juntament amb l'acompanyament d'un petit cor. Un moment especial és cap al final, al minut 11:10, en el que veureu tots aquests recursos al servei d'una cançó preciosa: Pleasure is all mine. I tot en directe, com diuen, sin trampa ni carton. Virtuositat vocal i creativa en estat pur!
El disc, tot i que no ser gens ni mica comercial va arribar al lloc 14
de la US Billboard, va ser numero 9 de la UK Albums Chart, així com
numero 1 a varis paisos (Estonia, França, Islandia...). Inclús, al
nostre país, va arribar a ser el 6è album més venut! (Wikipedia)
Aquests dies tinc més temps lliure i estic aprofitant per fer una de les coses que més m'agrada; escoltar música! I un dels cd's que estic redescubrint és Medúlla (2004) de Björk.
